| « ago |
|
oct » |
| dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. | dg. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
gen 100
El meu nom és Rachel Corrie
Rachel Corrie, una nord-americana que havia anat a Palestina com a escut humà internacional, morà l’any 2003 envestida i atropellada per una excavadora de l’exèrcit israelià .
Qui era realment aquesta jove que els palestins consideraven una mà rtir, els israelians una errada de comptes i alguns nord-americans una traïdora? Amb aquest espectacle ens hi aproparem amb les paraules que va deixar escrites en el seu diari Ãntim i en els seus correus electrònics, els quals ens descobreixen un ésser humà palpitant que va molt més enllà de la seva controvertida figura.
Borja Ortiz de Gondra
A partir dels escrits de Rachel Corrie
Editors: Alan Rickman i Katharine Viner
Versió catalana: Marta Marco i Gerald-Patrick Fannon
Direcció escènica: Mikel Gómez de Segura
Intèrpret: Marta Marco
Ajudant de direcció: Clara Gutiérrez
Espai sonor: Aitor Aguiriano
Escenografia: José Ibarrola
Escenaris virtuals: Silverspace
Disseny d’il·luminació: Oier Ituarte
Producció: Charo Fernández
Tema musical cedit per Bebe
Lloc: Teatre Principal de Palma (Sala petita)






