Una producció de La Partida Teatre

“Això no és jugar al pòquer, David. El pòquer és... és com la vida. Has d’apostar. El pòquer és arriscar, és marcar-te un farol, és fer creure als altres que tens la jugada de la teva vida... Encara que no tinguis ni una puta parella! I si perds, acceptació. No es pot jugar amb la por ficada a la butxaca, David, la por s’olora. El pòquer és com la vida, no pots garrapejar.”

La partida és una reflexió, còmica, fresca, senzilla i quotidiana sobre el valor de l’amistat.

Autor i direcció: Óscar Sanz Cabrera

Intèrprets: Pep Duran, Jordi Cumellas i Jorge S. Cabrera

Assessorament a la direcció: Jordi Cumellas

Disseny de llums: Marc Duran

Escenografia: El Farol

Vestuari: Gloria Durán SHOPIC

Atrezzo: Anaglifos

Disseny gràfic: Jaume Jordana

Fotografia: Marc Duran

Traducció text al català: Ignasi Vilarasau

Vídeo, realització i muntatge: Andrés Bujardón

Director de fotografia: Marc Duran

Lloc: Teatre Principal de Palma (Sala petita)

Una producció d'Elàstic Nou

Ricard, un actor sense sort i en plena crisi dels 50 que malviu com a presentador en un espectacle de varietats per a turistes, ha de demanar a Lina, la seva filla, que li faci de partener durant una única funció del cap de setmana. Aquest encontre imprevist, provocarà en els personatges i en l’àmbit d’un camerino, tota una sèrie de
reaccions imprevistes.

El breu i intens encontre serà un punt de partida per al canvi.

Direcció: Aina M. Gimeno

Intèrprets: Mary Ramírez i Enric de las Heras

Idea original: Enric de las Heras

Autors: Enric Ases i Aina M. Gimeno

Escenografia: Aina Soler i Raquel Marín

Vestuari: Antònia Fuster

Llum: Jordi Llongueras

Espai sonor: Biel Pons

Vídeos: Roberto Rodríguez i Biel Pons

Fotografia: Ivan Fernández

Assessorament lingüístic: Aina Dolç

Dibuix original: Daniel Troya

Lloc: Teatre Principal de Palma (Sala petita)

Una funerària, un home que cerca feina, un directiu d’un laboratori farmacèutic i un advocat barregen les seves vides sense que ells mateixos siguin conscients del destí comú que els uneix. Quatre persones que s’enfronten a la mort des de punts de vista tan diversos com el d’una professió, una tragèdia o un acte irreversible de la vida.

Titzina torna a recórrer els escenaris amb una nova història en la qual múltiples personatges i escenes se succeeixen d’una forma dinàmica, poètica i amb un estil tragicòmic de la mà dels creadors Diego Lorca i Pako Merino.

Autors i directors: Diego Lorca i Pako Merino

Intèrprets: Diego Lorca i Pako Merino

Disseny d’il·luminació: Miguel Muñoz

Disseny d’escenografia: Jordi Soler i Prim

Disseny so: Jónatan Bernabéu

Vestuari: Mireia Roy

Tècnics: Albert Anglada i Jónatan Bernabéu

Lloc: Teatre Principal de Palma (Sala Gran)

Mater&Bellum és una lectura dramatitzada i adaptada del monòleg Sombra y cuna que vaig escriure per al cicle Confidencias del Teatro María Guerrero per encàrrec del director Juan Carlos Pérez de la Fuente a final de 2005.

Mater&Bellum és una experiència sonora inquietant, a través del text, de la impotència d’una mare, del seu amor, de les seves pors. Es viatja fins a profunditats que ens semblaven alienes, on la maternitat i la guerra es miren evidentment sense entendre’s.

Text, direcció i interpretació: Rossy de Palma

Tècnic de so: Juanjo Valmorisco

Vídeojoquei: Eva (DJ a todo color)

Fotografies: René Habermacher

Lloc: Teatre Principal de Palma (Sala Gran)